Cataract. The download on the socialist revolution in vietnam copyright saw to use So by other protein. The stuff reticulocyte said position. A download on the of myosins asked. Original Article. SirolimusEluting and PaclitaxelEluting Stents for Coronary Revascularization. Stephan Windecker, M. D., Andrea Remondino, M. D., Franz R. Eberli, M. ChTGFVucPFw/hqdefault.jpg' alt='Jay Vasavada Articles In Pdf' title='Jay Vasavada Articles In Pdf' />The 2001 Gujarat earthquake, also known as the Bhuj earthquake, occurred on 26 January, Indias 51st Republic Day, at 0846 AM IST and lasted for over 2 minutes. Select all articles on page to then view abstracts, export citations, email, or add to reading list Select All View abstracts of articles selected in the list View. Luna este un corp astronomic care orbiteaz planeta Pmnt, fiind singurul su satelit natural permanent d. Este al cincilea cel mai mare d satelit. Luna Wikipedia. Luna este un corp astronomic care orbiteazplaneta. Pmnt, fiind singurul su satelit natural permanentd. Este al cincilea cel mai mared satelit natural din Sistemul Solar, i cel mai mare dintre satelii planetari relativ la dimensiunea planetei pe care o orbiteaz obiectul su primard. Game Tetris Untuk Pc Gratis there. Dup satelitul lui Jupiter, Io, Luna este al doilea cel mai dens satelit dintre cei ale cror densiti sunt cunoscute. Se consider c Luna s a format acum circa 4,5. Pmntd. Exist mai multe ipoteze pentru originea sa cea mai acceptat explicaie este c Luna s a format din resturile rmase dup un impact uriad ntre Pmnt i un corp de dimensiunile lui Marte, numit Theia. Luna este n rotaie sincron cu Pmntul, adic arat ntotdeauna aceeai fa ctre el, partea vizibil fiind marcat de mri lunared vulcanice ntunecate, care umplu spaiile dintre zonele nalte ale scoarei i craterele de impact mai proeminente. Vzut de pe Pmnt, este al doilea obiect ceresc vizibil de pe Pmnt ca strlucire, dup Soare. Suprafaa sa este de fapt ntunecat, dei prin comparaie cu cerul nopii pare foarte luminoas, reflectand doar puin mai mare dect cea a asfaltuluid uzat. Influena ei gravitaional produce mareele oceanice, mareele de uscatd, i o uoar prelungired a zilei. Distana orbital actual a Lunii este de 3. Aceast valoare este de aproximativ treizeci de ori mai mare ca diametrul Pmntului, mrimea aparent pe cer fiind aproape la fel de mare ca cea a Soarelui, ca urmare Luna acoper Soarele aproape perfect n timpul eclipselor totale de Soare. Aceast potrivire de aparen vizual nu va continua n viitorul ndeprtat, pentru c distana ntre Lun i Pmnt este ntr o lent cretere. Programul Lunad al Uniunii Sovietice a fost primul care a ajuns pe Lun cu nave spaiale fr echipajd n 1. Programul Apollo al NASA din Statele Unite ale Americii a realizat singurele misiuni umane pn n prezent, ncepnd cu prima orbit a Lunii efectuat de misiunea Apollo 8, n 1. Apollo 1. 1. Aceste misiuni au adus roc lunard care a fost folosit pentru a dezvolta o nelegere geologicd a originii Lunii, a structurii ei interned, i a istoriei mai recented. De la misiunea Apollo 1. Luna a fost vizitat doar de nave spaiale fr echipaj. Lunii pe cerul Pmntului, ct i ciclul ei regulat de faze aa cum apare de pe Pmnt, au oferit referine culturale i influene pentru societile umane i culturile din timpuri imemoriale. Astfel de influene culturale pot fi gsite n limb, sistemele de calendare lunared, artd i mitologied. Termenul romnesc Luna scris cu iniial mic atunci cnd e utilizat cu sensul de unitate de timp sau ca sinonim pentru satelit, dar nu i cu referire la satelitul Pmntului provine din latinescullna, dintr un mai vechi louksna, la rndul su provenit din radicalul indoeuropeanleuk cu sensul de lumin sau lumin reflectat 1. Lunii provine din termenul proto germanicnn1. De la nn rezult probabil i anglo saxonulmna atestat n documente scrise de la 7. Termenul german actual Mond este direct legat etimologic cu cel de Monat lun, ca interval de timp i se refer la perioada fazelor Lunii. Au fost propuse mai multe variante de mecanisme care ar fi dus la formarea Lunii cu 4,5. Sistemului Solar. Printre aceste mecanisme s au numrat fisiunea Lunii din scoara Pmntului, prin fora centrifugd2. Pmntului prea mare,2. Pmntului mult prea ntins, pentru a disipa energia corpului aflat n trecere,2. Pmntului i Lunii mpreun din discul de acreie primordial care nu explic ns lipsa de metale de pe Lun. Aceste ipoteze nu pot explica nici momentul cinetic mare al ansamblului PmntLun. Ipoteza predominant este c sistemul PmntLun s a format ca rezultat al impactului unui corp de dimensiunile lui Marte numit Theia cu proto Pmntuld impactul gigantd, care a scos material pe orbita Pmntului, material care apoi s a adunat prin aciunea gravitaiei pentru a forma actualul sistem Pmnt Lun. Partea ndeprtat a Lunii are o scoar, cu 4. Pmnt. Se consider c aceasta este din cauza faptului c Luna a rezultat din amalgamarea a dou corpuri diferite. Aceast ipotez, dei nu este perfect, explic probabil cel mai bine dovezile gsite. Cu optsprezece luni nainte de o conferin inut n octombrie 1. Lunii, Bill Hartmann, Roger Phillips i Jeff Taylor i au provocat pe colegii cercettori ai Lunii Avei optsprezece luni. Apollo, mergei napoi la calculatoare, facei tot ce trebuie, dar hotri v. Nu venii la conferina noastr dac nu avei ceva de spus despre naterea Lunii. La conferina din 1. Kona, Hawaii, ipoteza impactului gigant a devenit cea mai popular. Dup aceea, mai erau, n esen, numai dou grupuri tabra impactului gigant i agnosticii. Se crede c impacturile gigant erau ceva frecvent n Sistemul Solar timpuriu. Simulrile pe calculator ale unui impact gigant au produs rezultate n concordan cu masa miezului lunii i cu momentul cinetic actual al sistemului PmntLun. Aceste simulri arat i c mare parte din Lun a rezultat din corpul cu care s a ciocnit proto Pmntul, i nu din proto Pmnt. Simulrile mai recente sugereaz c o fraciune mai mare din Lun a rezultat din masa iniial a Pmntului. Studiul meteoriilor provenii din corpuri din Sistemului Solar interior, cum ar fi Marte i Vesta arat c au compoziii pe izotopi de oxigen i tungsten foarte diferite n comparaie cu Pmntul, n timp ce Pmntul i Luna au compoziii izotopice aproape identice. Egalizarea izotopic a sistemului Pmnt Lun ar putea fi explicat prin amestecul post impact a materialelor vaporizate care le au format pe cele dou,3. Cantitatea mare de energie eliberat din impact i din re acreia ulterioar a acelor materiale n sistemul Pmnt Lun ar fi topit nveliul exterior al Pmntului, formnd un ocean de magm. Similar, Luna nou format ar fi fost i ea afectat i a avut propriul su ocean de magm lunard estimrile adncimii sale variaz de la circa 5. Lunii. 3. 7n 2. Institutul Carnegie din Washington a raportat cea mai precis msurare a semnturilor izotopice ale rocilor lunare. Spre surprinderea lor, echipa a constatat c rocile din programul Apollo purtau o amprent izotopic identic cu pietrele de pe Pmnt, i c erau diferite de aproape toate celelalte corpuri din Sistemul Solar. Deoarece se credea c mare parte din materialul care a intrat pe orbit pentru a forma Luna provenea de la Theia, aceast observaie a fost neateptat. California Institute of Technology au anunat c sunt mai puin de 1 anse ca Theia i Pmntul s fi avut semnturi izotopice identice. Publicat n 2. 01. Lun de misiunea Apollo au artat c Luna are aceeai compoziie ca i Pmntul,4. Luna s ar fi format departe de orbita Pmntului sau de Theia. Variaiile ipotezei impactului gigant pot explica aceste date. Luna este un corp difereniatd are o scoar, o manta i un nucleu distincte din punct de vedere geochimic. Luna are un miez interior bogat n fier cu o raz de 2. Lluna Viquipdia, lenciclopdia lliure. Lluna  Designacions. Adjectiu. Periapsi. Apogeu. 40. 5. 4. Semieix major. 38. AUExcentricitat. Perode orbital. Perode sindic. 29,5. Velocitat orbital mitjana. Inclinaci5,1. 45 respecte a leclptica2aLongitud del node ascendent. Argument del peripside. Progressi duna revoluci en 8,8. Satllit de. Terra. Caracterstiques fsiques. Radi mitj1. 7. 37,1. Terresweb 1Radi equatorial. Terresweb 1Radi polar. Terresweb 1Aplatiment. Circumferncia. 10. TerresVolum. 2,1. TerresMassa. 7,3. TerresDensitat mitjana. Gravetat a lasuperfcie equatorial. Velocitat descapament. Perode de rotaci sideral. Velocitat de rotaci equatorial. Obliqitat. 1,5. 42. Albedo. 0,1. 363Temp. Equador   8. 5N 4minmmitjanamxim. K2. 20 K3. 90 K7. K1. 30 K2. 30 KMagnitud aparent2,5 a 1. Dimetre angular. Atmosfera. Pressi superficial. Pa  dia1. 01. 0 Pa  nitdComposici. La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar. La Lluna s lnic satllit natural de la Terra. Encara que no s el satllit ms gran del sistema solar, s el ms gran en proporci a la mida del cos que orbita el seu primari g i, desprs del satllit de Jpiter Io, s el segon satllit ms dens dels satllits dels quals sen coneix la densitat. La Lluna es troba en rotaci sncrona amb la Terra sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcnics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de lescora i els prominents crters dimpacte. Sol. Encara que apareix com un cos dun blanc molt brillant, la seva superfcie s fosca i duna reflectncia tan sols una mica superior a la de lasfalt. La seva prominncia en el cel i el seu cicle regular de fases lhan convertida, des de lantiguitat, en una important influncia cultural sobre el llenguatge, el calendari, lart i la mitologia. La influncia gravitatria de la Lluna produeix les marees oceniques i el petit allargament del dia. La distncia orbital actual del satllit s, actualment, dunes trenta vegades el dimetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol aquest fet li permet cobrir el Sol gaireb en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distncia lineal de la Terra a la Lluna augmenta a lactualitat a un ritme de 3,8. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4. Terra. Encara que shan proposat moltes hiptesis pel que fa al seu origen, la teoria ms acceptada a lactualitat s que la Lluna s un producte de les restes dun impacte gegant entre la Terra i un cos de la mida de Mart. La Lluna s lnic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Uni Sovitica va ser el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada lany 1. Daltra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat lnic que va aconseguir portar hi missions tripulades, comenant per lApollo 8 el 1. Apollo 1. 1. Aquestes missions van retornar amb ms de 3. Desprs de la missi Apollo 1. Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2. 00. 4, el Jap, la Xina, lndia, els Estats Units i lAgncia Espacial Europea han enviat naus en rbita lunar que han contribut a confirmar la descoberta de gel lunar en crters permanentment a lombra als pols, i tamb confinat dins de la regolita lunar. Lera post Apollo tamb ha vist dues missions amb astrombils la missi sovitica final Lunokhod del 1. Change 3, la qual va desplegar el seu astrombil Yutu el 1. Shan planejat futures missions tripulades a la Lluna, finanades tant per governs com per fons privats. Force Format Usb Flash Drive here. La Lluna roman, grcies a lempara del tractat de lespai exterior, un indret lliure dexploraci per a totes les nacions per a propsits pacfics. En catal, el nom propi del satllit natural de la Terra s la Lluna. El nom Lluna prov del llat lna, que t larrel uc de lucre, lluir. Def 1 Al mateix temps, lluna, s una contracci de Lucina que significa brillar o illuminar. Els adjectius per a designar pertinena a la Lluna sn lunar del llat lunaris i selnic del grec antic, seln, Lluna. Def 2Def 3 El gentilici de la Lluna s selenita. Def 47web 3 El substantiu angls month mes i els seus afins en altres llenges germniques que es deriven del protogermnic nth, que est connectat a lesmentat nn protogermnic, indiquen ls dun calendari lunar entre els pobles germnics calendari germnic abans de ladopci dun calendari solar. Les arrels PIE de lluna, h. PIE eh. 1, mesurar, indicant una concepci funcional de la lluna, s a dir, marcador del mes cf. Def 5Def 6 i es fan ress de la importncia de la Lluna per a moltes cultures antigues en el temps de mesurament vegeu el llatmensis i el grec antic meis o mn, que significa mes. Animaci no a escala de Teia impactatnt contra la Terra provocant la formaci de la Lluna. Shan proposat molts mecanismes mitjanant els quals es podria haver format la Lluna fa 4. Unes investigacions recents indiquen una edat una mica ms jove, dentre 4. Aquests mecanismes inclogueren lescissi de la Lluna de lescora terrestre a causa de la fora centrfuga1. Terra,1. 4 la captura gravitacional duna Lluna formada prviament1. Lluna passant1. Terra i la Lluna en el disc dacreci primordial cosa que no explica lesgotament del ferro metllic a la Lluna. Aquestes hiptesis tampoc no sn capaces dexplicar lalt moment angular del sistema Terra Lluna. La hiptesi que preval a lactualitat s que el sistema Terra Lluna es va formar com a resultat dun impacte gegant en el qual un cos de la mida de Mart anomenat Teia collid amb la recentment formada proto Terra, enviant material en rbita al seu voltant que es va anar acumulant per acabar formant la Lluna. Aquesta hiptesi s potser la que millor explica les evidncies que sen coneixen fins ara, encara que no ho fa del tot perfectament. Divuit mesos abans dun congrs del 1. Bill Hartmann, Roger Phillips i Jeff Taylor reptaren els seus collegues cientfics teniu divuit mesos. Torneu a les vostres dades de lApollo, torneu al vostre ordinador, feu el que calgui fer, per decidiu vos. No vingueu al nostre congrs excepte que tingueu quelcom a dir sobre el naixement de la Lluna. En aquest congrs del 1. Kona Hawaii, Estats Units, la hiptesi del gran impacte emerg com la ms popular. Abans del congrs, hi havia partidaris de les tres teories tradicionals juntament amb algunes poques persones que comenaven a prendres limpacte gegant seriosament, i hi havia un enorme volum de gent al mig daquestes dues posicions que no creia que el debat fos mai resolt. Desprs del congrs, hi havia noms dos grups els del gran impacte i els agnstics. Es creu que els impactes gegants haurien estat normals durant els inicis del sistema solar. Les simulacions per ordinador que modelen aquest tipus dimpactes sn congruents amb les mesures del moment angular del sistema Terra Lluna i la petita mida del nucli lunar. Aquestes simulacions tamb mostren que la majoria de la Lluna es va formar a partir del cos que va impactar i no pas a partir de la proto Terra.